Ahir, a l’assemblea de dones que fem les monitores de l’esplai vam decidir fer un article per la web sobre el 25N amb la intenció de plasmar les nostres idees i sobretot condemnar la violència de gènere que patim totes cada dia.
Pensant com donar-li un sentit ampli a aquest text, no paro de pensar en elles, les meves companyes amb qui tinc la sort de poder ser monitora al Xirus. Amb algunes porto tota la vida i les conec com si fossin germanes, amb altres, en canvi, he tingut la gran sort de crear vincles afectius a partir de la meva etapa com a monitora.
Potser us sembla estrany que parli d’elles en un dia com aquest, però tot te un motiu: res queda tan lluny com pensem. No queden tan lluny les inseguretats que patim totes a altes hores de la nit o els tocaments que hem rebut sense donar consentiment. Tampoc queda tan lluny l’assetjament físic, emocional o psicològic que podem haver patit en diverses etapes de la nostra vida. De fet, tampoc ens sorprendria que avui, tornant a casa, haguéssim d’arrencar a córrer per evitar que un home ens acabi violant i en el pitjor dels casos, assassinant.
En el que portem de 2018 als Països Catalans, han estat assassinades 25 dones en mans de la violència masclista (consulta els femenicidis). Darrera aquestes xifres oficials es troben molts més crims comesos per part dels homes contra mares, nenes, adolescents, prostitutes... A més, com a monitores, no podem evitar remarcar que les principals víctimes de la violència domèstica són els infants, els fills i filles que viuen de primera mà aquesta discriminació pel sol fet de ser dones.
Davant d’aquestes dades i degut a totes les formes de violència que patim les dones dia rere dia, només ens queda condemnar qualsevol indici de violència cap a les dones, reflexionar i entendre que cal tallar d’arrel qualsevol tipus de violència de gènere per superficial que pugui semblar. Perquè tot comença amb acudits masclistes, publicitat sexista, invisibilització de la dona, humiliacions, insults i acaba en amenaces, cops, violacions i assassinat.
De la mateixa manera, condemnem també al sistema, basat en un masclisme inherent que es manifesta en tots els aspectes de la vida quotidiana, així com les injustícies judicials que es basen en culpabilitzar a la víctima i absoldre als agressors.
Així doncs, les monitores diem prou. El masclisme mata, però no deixarem de lluitar i cridar ben fort que ens volem vives!
Aprofitem per recuperar el vídeo que vam fer l'any passat pel 25 N