El 2021 fa dies que ha començat, però encara alguns ens equivoquem a escriure la data en un full. Als que ens passa, ens passa cada any, i a poc a poc anem interioritzant l'any en què estem, amb més o menys temps. I és normal.
I és normal que cada any per aquestes dates, en sortir al carrer, per més que creiem haver-nos abrigat suficient, passem una mica de fred i la tornada a casa sigui caminant ràpidament fins a tornar a sentir l'escalfor en el nostre cos.
Però que cada any hi hagi gent de les nostres places, dels nostres carrers, de la nostra ciutat, que no tingui un sostre digne al qual poder-li dir casa i trobar l'escalfor, no ho és (de normal), com tampoc és normal que en la nostra ciutat succeeixin tragèdies que afectin els nostres veïns per incapacitat de la nostra administració en poder assegurar una vida digna a tots i totes. Però això ve d'un model d'organització social i econòmic obsolet, contrari per naturalesa a l'assoliment d'allò que coneixem com a Drets Humans...
Per més que ho estiguem vivint d'aquesta manera, per més que els mitjans d'informació de masses ens ho repeteixin fins a l'extenuació, no podem deixar de qüestionar-nos la quotidianitat del que ens rodeja, i deixar que l'habitualitat esdevingui norma sense arguments. Per poder discernir entre aquelles coses que volem que siguin habituals i quotidianes amb les que no, cal qüestionar-s'ho tot amb uns principis ètics i morals sòlids, que s'aconsegueixen amb una educació crítica. És el pensament crític un dels principis fonamentals per crear una societat més justa i lliure, i si alguna cosa es promou des de l'esplai, és el desenvolupament de la curiositat que tots nosaltres tenim de manera innata com a humans per aconseguir la llibertat de pensament. Una llibertat que cap confinament pot robar, però que fàcilment podem perdre si la deixes d'entrenar.
Com a persona que ha pogut tindre el privilegi d'estar en aquest esplai, vull reivindicar més enllà de l'esplai de dissabte i les diferents activitats, l'esplai com a sentiment de disconformitat i visió crítica cap al nostre voltant, des del nostre petit i acollidor carrer, fins a la societat global passant per la ciutat i el nostre complex territori. De fet, és aquest l'esplai que ara tinc en mi i que espero no abandonar mai.
A tota la família del Xirusplai, per aquest any i sempre, salut i llibertat!
Héctor Olives Baranda