Més enllà del rosa i el blau
Tots coneixem, més o menys, la teoria. Els rols de gènere, marcats per la societat, ens imposen uns gustos, una manera de moure’ns, de parlar, unes feines, un lloc al món. Aquests rols reforcen una estructura social i econòmica que és intrínsicament desigual, basada en la divisió sexual del treball: les feines menys reconegudes socialment i, per tant, menys pagades o directament sense pagar, són assumides per les dones amb justificacions essencialistes com “és que les dones tenim més instint maternal o cuidador”. Però per si algú no ho coneix, un breu recordatori. Els rols de gènere són les expectatives i les normes socials que defineixen el comportament, les actituds i les activitats considerades apropiades per a persones de cada gènere. Aquestes expectatives poden variar segons la cultura i el context social, però solen incloure rols associats amb la feminitat i la masculinitat. La divisió sexual del treball és un aspecte dels rols de gènere que fa referència a la manera com les tasques i les responsabilitats es distribueixen a la societat. Aquesta divisió pot manifestar-se en diferents àmbits, com ara el treball remunerat, les tasques domèstiques, l'educació i altres àmbits de la vida quotidiana. Els exemples més clars de cara als infants són aquelles joguines que reforcen aquesta estructura social i econòmica: jugar a cuinetes i a cuidar nines que són nadons per part de les nenes, jugar amb cotxes, a fer construccions o amb jocs d’exterior per part dels nens. Aquesta seria la base. Blau i rosa, mare i inventor. En general, la divisió sexual del treball limita les opcions i les oportunitats dels infants, reforçant els estereotips de gènere i perpetuant desigualtats de gènere a llarg termini. És important ser conscients d'aquestes dinàmiques i treballar per fomentar la igualtat de gènere des de la infància. Però comença a ser urgent i ja no ens podem limitar a dir que els colors no tenen gènere o que els jocs són per tothom. Cal que investiguem una mica més endins i mirem quines coses podem canviar nosaltres mateixes, com a monitores, com a referents adults en general. Quines actituds premiem? Què reforcem en el desenvolupament dels infants? A totes ens ha passat alguna vegada que hem premiat de manera conscient o inconscient aquell nen divertit, extrovertit, actiu, que responia a uns patrons de masculinitat hegemònica, que prenia iniciativa i jugava a diferents esports. També ens ha fet mandra, a vegades, els infants que tenen gustos i maneres de fer més tradicionalment femenines: que són passius, introvertits, emocionals. Des de l'esplai, els monitors i monitores som conscients d'aquesta problemàtica i treballem activament en revertir, en la mesura del possible, aquests estereotips de gènere per tal de construir un espai lliure de rols, estereotips i patrons per qüestions de gènere.
Laia Mauri i Baraza