top of page

El nostre estimat local...

No és notícia que el preu de la vida s’ha encarit amb el pas del temps, i encara més per les entitats que neixen de la voluntat d’educar en el lleure a les futures generacions dels nostres pobles i ciutats catalanes. La realitat és la que els anys ens va dient, i tot i poder treure pit de com vam tirar endavant el que ara se’ns fa petit, la cinquantena ens brinda amb un nou canvi i una nova situació amb necessitat de gestió.


Els últims mesos, al Xirus estem passant per un moment d’inquietud, i és que la situació contractual actual es va complicant, i podem estar vivint els últims anys de local al carrer Jaume Borràs; la nostra casa des de 2006. Un local de la talla del Xirus, amb immillorable localització, que ha fet créixer l’esplai  fins al que coneixem ara i que ha permès elevar-lo a la categoria dels esplais més grans de la ciutat i de Catalunya.


Aquest creixement no ha sigut fàcil, i ben segur el local ha fet molt més divertida l'experiència com a infant i monitor de manera que hi ha hagut un augment en la nostra motivació i conseqüentment un creixement de personal i capacitats de l’esplai. Amb el suport de la nostra entitat pare, el Círcol, i la proximitat a la seva seu, que està a menys de 30 segons de l’actual local, hem pogut fer camí junts. I ara, que haurem de gestionar un trasllat, l’esplai depèn en gran part de l’entitat, que també fa servir el local per altres seccions, però, si més no, nosaltres amb el nostre sistema assembleari, treballarem i col·laborarem en la troballa d’un local digne on continuar exercint la nostra tasca.


Ja fa temps que estem avisats, i per això l’any passat vam participar en la iniciativa impulsada per la nostra entitat mare, Esplac, pels carrers de Barcelona donats de la mà amb el lema “cap esplai sense local” de la campanya Deslocalizades. Aquesta se centra en reivindicar locals dignes per als esplais d’arreu, com podem llegir en el següent paràgraf:


La pujada dels preus dels lloguers i de la vida, la manca de facilitacions per part de l’administració a accedir a espais públics o la falta de confiança en les persones joves que s'autoorganitzen són algunes de les causes que fan cada cop hi hagi més esplais, agrupaments i entitats de l’associacionisme educatiu que no tenen accés a locals dignes.


Davant d’una situació que no millora neix Deslocalitzades, per reclamar locals on poder realitzar la nostra tasca educativa!”


I és veritat que no som ni de lluny l’únic esplai que està passant per aquesta situació, i de fet participar en aquesta campanya i treballar amb esplais germans com els del nostre sector ens permet veure com d’afortunats hem sigut i som d’haver tingut aquest local. 


La veritat és que no s’acaba el món, i el Xirus, com ja n’ha patit molts, patirà un nou canvi però com sempre, ens en sortirem! Qui sap com serà el Xirusplai del futur… potser no podrem fer esplai dins del pròxim local, potser no venen tants infants el dissabte i a les colònies, potser deixem de ser tants monitors a l'assemblea… però segur que aquesta situació no ens farà perdre mai la nostra essència!


Visca el Xirus!

Joan Vives Llucià


199 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Dia Internacional de la Dona Treballadora

Més enllà del rosa i el blau Tots coneixem, més o menys, la teoria. Els rols de gènere, marcats per la societat, ens imposen uns gustos, una manera de moure’ns, de parlar, unes feines, un lloc al món.

Comments


bottom of page