TREBALLEM PER VIURE, O VIVIM PER TREBALLAR

L’1 de maig, Dia Internacional dels Treballadors, és una data carregada de memòria, lluites i reivindicacions. És el moment en què moltes persones fan una pausa per recordar els drets aconseguits gràcies a dècades de mobilitzacions i, alhora, per reflexionar sobre el futur del món laboral. En aquest context, neix una pregunta que ben segur molts i moltes de vosaltres us haureu preguntat: treballem per viure, o vivim per treballar?

A mesura que avancen els anys, la relació que tenim amb la feina canvia. El model tradicional, basat en llargues jornades, presència obligatòria i una visió gairebé sagrada de la productivitat, s’està posant en qüestió. Cada cop són més les persones que reclamen una vida que no estigui totalment absorbida pel treball. Ja no es tracta només de tenir una feina, sinó de poder viure dignament mentre es treballa. És per això que molta gent pensa que el ritme que porten és insostenible, i que viure vol dir tenir temps per descansar, per cuidar, per estar amb la família, per créixer com a persona.

Moltes persones treballadores, especialment joves, ja no veuen el treball com el centre absolut de la seva existència. Valoren altres aspectes com la llibertat horària, la salut mental i les condicions laborals. No es tracta de mandra o desconnexió, sinó d’una nova consciència sobre el benestar. No volem acceptar el patiment com a part inevitable de la vida laboral, preferim feines amb sentit, on puguem aportar, créixer i, alhora, tenir espai per viure.

Però aquesta mentalitat malauradament topa amb una realitat capitalista que encara sovint no acompanya. El mercat laboral continua estant ple de precarietat, jornades llarguíssimes, sous insuficients i condicions abusives. Això ha fet que tenir una feina ja no sigui sinònim de seguretat sinó tot el contrari: moltes persones treballen i, tot i així, no arriben a final de mes.

En aquest sentit, algunes empreses, col·lectius i governs han començat a explorar nous models: jornades de quatre dies, flexibilitat horària, teletreball, d’entre altres. Són canvis que responen a una necessitat urgent de recuperar el temps.

Aquesta transformació cultural, però, no pot quedar-se només en àmbits privilegiats. Ens hem de plantejar una nova cultura del treball que busqui la inclusivitat, tenint en compte persones que treballen en sectors precaritzats, les que no tenen contractes estables, les que pateixen desigualtats per motius de gènere, origen o edat i moltes altres. Per això, el Dia del Treballador no pot ser només una jornada simbòlica, de festa i de mirar al passat, ha de continuar sent un espai de denúncia, d’organització i de reivindicació col·lectiva.

Treballar per viure no vol dir rebutjar la feina, sinó donar-li un sentit diferent del que ens volen inculcar des de petits i petites. Vol dir recordar que no som màquines de produir en un món mogut pel consum i la producció, sinó persones amb emocions, necessitats i drets. Vol dir defensar que una societat més justa no és només la que crea llocs de treball, sinó la que cuida de les persones que els ocupen. Vol dir, en definitiva, imaginar un futur on el treball sigui compatible amb la vida i no un obstacle per viure-la.

Aquest 1 de maig, doncs, xirusplaiencs i xirusplaienques no només celebrem el dret a treballar. Reivindiquem també el dret a viure plenament, amb temps, amb salut, amb llibertat i amb dignitat. Perquè el valor de la vida no es mesura en hores facturades, sinó en tot allò que podem fer quan el treball deixa espai per ser, sentir i compartir amb els que més estimes.

Josep Planas