El Primer de Maig és una data històrica per la classe treballadora, on reivindiquem els nostres drets i demandes per emancipar-nos i acabar amb l'explotació laboral del sistema capitalista, on unes poques persones s'enriqueixen a costa de la plusvàlua (treball que una persona fa de més, i no és remunerat) i que amb la nostra força de treball generem. Per altra banda, observem que en les últimes dècades hi ha hagut una revolució tecnològica molt important que ens ha afectat de ple en el món laboral, obtenint major producció en el mateix temps, però treballant les mateixes hores. D'aquí una de les demandes històriques del moviment obrer: Fem menys feina, treballem tots i totes, produïm el necessari, redistribuïm-ho tot.
El perquè de que aquesta senzilla (teòricament) relació de conceptes no sigui assimilada i efectuada en la nostra societat es deu a la voluntat de les grans elits econòmiques en acaparar el màxim de béns possibles, generant un mercat on els recursos són malbaratats per augmentar el benefici, sense tindre en compte els límits materials i de creixement en què es troba la Terra. I aquí és on hi ha el problema: cada any es gasten més recursos dels que genera la terra en 1 any. El dia de la sobre capacitat de la Terra (que l'any 2021 va ser el 29 de juliol) indica en quin dia s'ha consumit el que tocaria fer-ho en un any, i aquesta data cada any es produeix abans. Els drets de la classe treballadora seran conquistats inseparablement amb el benestar i sostenibilitat del nostre planeta, amb la reorganització de la producció enfocada a aconseguir una vida digna per tots i cada un dels habitants de la Terra, i no en l'acaparament de béns materials d'una elit incapaç de ser conscient de quina és la qüestió que tenim davant. Per aconseguir canviar aquesta dinàmica, hem de produir el necessari i distribuir-lo justament, mitjançant la redistribució de la riquesa i la socialització dels mitjans de producció. L'alliberament social no es donarà mai amb les engrunes de drets que l'estat capitalista ens dóna.
Però mentre continuem convivint amb les idees neoliberals actuals, hem de poder trobar respostes que sufraguin els costos socials, econòmics i ecològics d’aquesta lògica:
Cal regular tots els preus d’aquelles matèries de primera necessitat, i que motius aliens a nosaltres no ens portin a l’especulació de preus per part de les grans empreses, com és el cas de l’electricitat i l’energia o gran part d’aliments bàsics.
Cal regular amb més força el preu de l’habitatge per poder viure dignament sigui de lloguer o per hipoteca, i augmentar el parc d’habitatge públic sense dubtar a expropiar a grans fons d’inversió o bancs que tinguin pisos buits.
També s’han de millorar les condicions de treball en tots els sectors, assegurant que es compleixin els drets laborals en els centres de treball i eliminar la temporalitat i la parcialitat forçada.
Sense organització, no hi haurà resposta, i és per això que la societat i els joves especialment hem de ser plenament conscients del problema que tenim davant i no evitar ni negar-lo, i ser partícips de les accions protesta que els diversos sindicats i associacions d'arreu el territori porten a terme amb determinació. Si no teixim estructures fortes de base i suport, podem no estar preparats per respondre davant la vulneració constant dels nostres drets, és a dir, dels drets de la classe treballadora.
Per tot això, denunciem la insolvència d'aquest sistema que fa impossible que la classe treballadora pugui viure dignament tant en l'entorn laboral com en els espais d'oci, i on les demandes esmentades no es poden veure complides.
Salut!
Héctor
