"És 28 de juny i toca posar les cartes sobre la taula"

És 28 de juny, Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQ+, i toca posar les cartes sobre la taula i mostrar el que, malauradament, molts dels que formem part del col·lectiu encara ens toca viure.

Text escrit per l'Aina Camps, infant de l'esplai des de Petits i membre de l'assemblea

En el que portem d'any ja s'han produït 125 agressions per odi LGTB-fòbic només a Catalunya. 125 moments en els quals una persona ha patit agressions verbals i/o físiques a causa de la seva orientació o identitat sexual, per mostrar-se tal com és.


Tot i haver avançat, encara queda molt camí per recórrer per arribar al lloc on hauríem de ser; un lloc on tinguem els mateixos drets que les persones cisheterosexuals, on no se’ns jutgi per la nostra orientació sexual, identitat, color de pell o gènere.



Des de petites se'ns ha ensenyat que estimar a algú del gènere contrari no és normatiu. Les iaies pregunten als sopars de Nadal com anem amb els nòvios, les mares ens diuen que busquem un home que ens cuidi i treballi i els pares que portem un nòvio a casa que sigui del Barça i no de la Penya.

Mentre creixia, mai s'ha contemplat l'opció de sortir amb una noia, i és una cosa que m'hauria facilitat el procés de descobriment i acceptació de la meva bisexualitat. Al no haver tingut tampoc cap mena de referent dins del nucli familiar i veure'n pocs, per no dir cap, als mitjans, em va costar molt acceptar que no només m'agradaven els nois.


Personalment, voldria agrair a l'esplai. L'esplai m'ha donat espais segurs on poder-me expressar com soc i no sentir-me jutjada. Per tenir referents del col·lectiu que, en certa part, m'han acompanyat en el camí, m'han demostrat que el que sento està bé i m'han donat un lloc on poder parlar del tema sense cap mena de tabú. M'ha permès créixer sense límits ni barreres, i ho agraeixo infinitament. He tingut la gran sort de tenir una educació a casa on no se'm jutja i una fora de casa en la qual em sento estimada, però no tothom pot dir això.