28 de juny, dia de reivindicacions, memòria i orgull

Avui es commemoren 50 anys de la revolta d’Stonewall Inn, a Nova York. El 28 de juny de 1969 uns policies van fer una batuda en aquest bar per fer un control rutinari, actuació que es feia freqüentment ja que era un bar d’ambient on anaven les persones més repudiades per la societat. Però aquell dia, a diferència d’altres, les persones, la majoria d’elles trans* i prostitutes, es van resistir, doncs ja estaven cansades d’emportar-se cops i que se’ls trepitgessin drets i van començar una revolta. Així és com va néixer el moviment de l’orgull LGTBIQ+.

A partir d’aquell moment les persones del col·lectiu LGTBIQ+ van començar a obrir els ulls, a organitzar-se en formacions, fronts i associacions per lluitar i reivindicar uns drets que se’ls negaven a causa de la seva orientació sexual i/o identitat de gènere. Uns drets tant fonamentals com casar-se, adoptar o formar una família que han de tenir totes les persones sense cap tipus de discriminació. Poc a poc, les membres van anar construint teixits associatius i organitzant-se, per començar una lluita que avui en dia encara continua i que ha de continuar. Una lluita per la persecució d’aquests drets i igualtat d’oportunitats, que encara que aquí haguem fet passos endavant, en molts llocs del món encara no es tenen. Stonewall Inn va suposar un abans i un després en la història del col·lectiu LGTBIQ+, l’inici d’una revolta, lluita i protesta per seguir avançant com a societat.

A l’esplai intentem incloure aquesta diversitat sexual, tenint en compte totes les orientacions sexuals i les identitats de gènere, perquè qualsevol persona es pugui sentir còmoda i segura:

- Eduquem en la diversitat. La diversitat que suposa que cada persona pugui escollir lliurement com estimar, a qui estimar, com ser, com expressar-se i com identificar-se.

- Eduquem en el respecte. El respecte cap a totes les persones, entenent que cadascuna de nosaltres és única però alhora som totes iguals.

- Eduquem en l’empatia. L’empatia de posar-nos a la pell de les altres persones per saber com i què senten o volen.

Nosaltres no vam tenir l'oportunitat de tenir referents, és per això que dins l'esplai (i fora) intentem ser referents i, intentem que els infants i les joves vegin altres realitats i altres maneres de viure la vida, que no tot es basa en la cisheterosexualitat que ens han ensenyat des de sempre i intentem trencar amb el binomi sexe-gènere que impera en la societat.

Per això és molt important tenir algunes coses molt clares com ara: no pressuposar l’heterosexualitat de ningú; no assumir els genitals de les persones ni els pronoms amb els quals s’identifica; fer servir un llenguatge inclusiu. Tot i això, som conscients que encara queda molt recorregut per fer, és feina de totes les monitores promoure l'esplai com un espai segur per a tots els infants.

28 de juny, dia de reivindicacions, memòria i orgull.